Al programa de TV3-Televisió de Catalunya Caçador de paraules hi ha un capítol dedicat a l'aranès. Vos ho pos aqui. Esper que vos agradi.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=uJcjA-xQ4J0[/youtube]

molt interessant

Filant prim m`ha sorprés comprovar com de vegades les paraules valencianes concorden amb les occitanes i no pas amb la transcripció "catalana" del vídeo:

ací (i no aquí) eixut (i no sec) hasda (i no fins) vertable (i no vertader) i d`altres que no recorde...

També és molt interessant això de que pots dirigir-te a l`administració en aranés "ni que siguis a Amposta"... fa què pensar... És com si pogueres fer servir posem el basc a Málaga...

Muito bom esse vídeo, mas, infelizmente, com um triste final.


Aproveito para fazer mais uma pergunta para os falantes/conhecedores da língua catalã: os vários dialectos do occitano não podem ser integrados juntamente com os vários do catalão numa mesma língua?

Este vídeo también es ilustrativo para comparar la salud de la lengua aranesa a un lado y a otro de la frontera hispano-francesa.

Hi ha qui defen l'integració del català i l'occita en un mateix diasistema lingüístic ( http://www.oc-valencia.org/ ) encara que aquesta no és una opció gens estesa al món acadèmic. Normalment solen ser postures blaveres "reformades" que busquen en l'occitanisme més una eixida al problema nominalista en el Pais Valencià que no pas una veritable integració d'ambdues llengües.
El cas és que la història (d'això en sabran donar més detalls d'altres forers) ha dut les dues llengües a situacions ben diferents, i les ha fetes divergir prou. D'ençà la batalla de Muret ( http://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Muret ) , en el context de la Creuada Albigense, es consolida la dominació francesa en les terres del Llenguadoc, mentres que l'expansió de la Corona d'Aragó es dirigeix cap a València, les Balears i la Mediterrània (Italia, Algèria i Grècia). Fins aleshores els comtats catalans eren uns més entre els altres comtats occitans com el de Tolosa (Toulouse en francés), Besiers o Narbona. Llavors el català es pot considerar el dialecte més meridional de la llengua d'Oc. Però com deia la situació política és ben diferent: mentres que el català és llengua "oficial" (llengua de la cort, del poble i de la cultura) en un estat puixant i en plena expansió, l'occita comença una llarga decadència sota l'imposició de la llengua francesa. Més tard el català es castellanitza i l'occità s'afrancesa, divergint encara més. Un texte actual en occità és prou intel.ligible per a qui coneix el català (malgrat la divergència ortogràfica), però al nivell oral no s'enten gaire.
Quan al segle XIX es basteix el moviment de la "Renaixença" per a traure la llengua catalana de la decadència fruit de la desfeta nacional a la Guerra de Successió ( http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_ ... a%C3%B1ola ) hi ha un intent de fer panoccitanisme, i hi ha consciència de parlar, si no una mateixa llengua, si parlars pertanyents a un mateix sistema lingüístic.
La diferent situació política en els estats francés i espanyol, junt a la major vitalitat popular de la llengua catalana envers l'occitana, fa possible el naiximent d'un catalanisme cultural i alhora polític que no te paral.lel en les terres occitanes. Des d'aleshores el catalanisme es centra en recuperar la dignitat de l'idioma, però només de l'idioma català, proposant una normativització i un estàndard generals per als parlars catalans del Principat, València i les Illes (compte, al segle XIX, no als anys 80 com volen fer veure alguns) deixant a l'occità de banda "abandonat a sa fortuna" com si diguerem...
Total, que hui crec que són dues llengues diferents (ho crec jo i els acadèmics, i el poble català i l'occità), molt pròximes i intel.ligibles, això sí, però més allunyades del que estan portugués i gallec.
Ara, què hauria esdevingut l'història si la Batalla de Muret l'haguès guanyat Pere II i Aragó i haguèrem tingut un estat independent aragonés-occità amb la meitat sud de l'actual República Francesa? Això seria per a l'apartat d'ucronies del fòrum....

Obrigado pela tua resposta, Hanumann:


Infelizmente a Occitânia nunca se constituiu num estado independente, e isso levou a que a sua língua fosse morrendo.
Pode ser que se animem com o caso do catalão e renasça mais uma vez, limpa de galicismos e mais próxima do catalão.

Maldita batalha de Muret!

El mateix text en occità i en català:

OCCITÀ:
l'occitan e lo catalan que son duas lengas hortas ligadas. Que hasem partits deu medish grop linguistic : l'occitano-roman. Dinc aus segles XIII los dus pobles eran horts ligats ( dinc a la batalha de Muret). E a l'atge metjan l'occitan e lo catalan eran tan a prop que los poetas catalans compausavan en occitan. Apres cada lenga a conseishut la soa evolucion propi... Mes gardem grans punts communs enter las duas totun.

CATALÀ (la traducció és meua, sense diccionari):
L'occità i el català són dues llengües força lligades. Que han partit (o "que fan part" no n'estic segur) del mateix grup lingüístic: l'occitano-romànic. Fins al segle XIII els dos pobles eren força lligats (fins a la batalla de Muret). I a l'edat mitjana l'occità i el català eren tan a prop que els poetes catalans composaven en occità. Després cada llengua ha conegut la seva evolució pròpia... Més guardem grans punts comuns entre les dues tot d'una.

(He triat aquest exemple, copiat d'un fòrum occità, perque ve al cas i perque m'ha cridat l'atenció com era de pròxim, potser l'autora faça servir el dialecte més paregut, possiblement llenguadocià. Si a més el parlant català fóra del pirineu encara s'asemblaria més a nivell oral, les desinències en "E" dels plurals serien totes en "A" i l'article seria "lo" i "los", així "las duas llengas" i "los poetas catalans" com en el text en occità)

Situación do occitano en España (Vall d'Arán): Non só se fala amplamente, senón que é oficial xunto co catalán e o castelán. Ademáis a xente que ven de fóra, mesmo de Galicia ou Andalucía, se non o fala polo menos compréndeo e os seus fillos fálano.

Situación do occitano en Francia: Só o falan os máis vellos e morrerá máis cedo que tarde.

jo el mallorqui oral gairebe no l'entenc.i el valencia no l'he provat......igual es mes facil per que el valencia te una prounciacio molt mes semblant a la castellana i degut a que se castella ho puc entendre....pero la pronunciacio mallorquina es ben curiosa...has de estar bastant de temps escoltant per entendre doncs amb l'occita es igual.....els dialectes costen d'apendre pero en uns mesets sentintlo s'enten.igual la pronunciacio rosellonesa es molt semblant a la occitana i aixo fa que s'entenguin mes entre ells que no un rosellones i un valencia.i per als altres occitans els gascons son bastant dificils d'entendre.
jo defenso la unitat occita catala i no soc blavero.......aquet corrent va ser força extes pero a principis del segle vint va patir una devallada molt gran i ara ja es un corrent mort....per desgracia......tot gracies a la burgesia catalana que buscaba mes una aproximacio a españa i no a occitania..........es a dir contaven mes els diners que la cultura o la llengua.......com sempre.de fet un llenguadocia ens compren mes a nosaltres que no a un gasco o un llemosi.....be aixo dependra de la visio de cadascun fixat hanuman que a la vall d'aran diuen aci igual q a valencia pero al est de occitania diuen aqui com els balears i barcelonins. apart fixat que la mateixa excusa posen els blaveros...."si es cert que venim d'un tronc comu pero l valencia ha tingut una evolucio diferent"

tambe es super curios que formes que utilitzaven mons avis i que per la estandaritzacio s'han perdut coincideixin amb formes occitanes com dingu aiga llenga "hai anat a comprar"enlloc de he hanat a comprar..etc...men vai a valencia...en lloc de men vaig..concorden amb el ai anat occita lenga aiga men vau a valencia etc..

Muy interesante este video, nos puede servir para conocer mejor la lengua y la realidad de 1 parte de Iberia