Hi ha qui defen l'integració del català i l'occita en un mateix diasistema lingüístic (
http://www.oc-valencia.org/ ) encara que aquesta no és una opció gens estesa al món acadèmic. Normalment solen ser postures blaveres "reformades" que busquen en l'occitanisme més una eixida al problema
nominalista en el Pais Valencià que no pas una veritable integració d'ambdues llengües.
El cas és que la història (d'això en sabran donar més detalls d'altres forers) ha dut les dues llengües a situacions ben diferents, i les ha fetes divergir prou. D'ençà la batalla de Muret (
http://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Muret ) , en el context de la Creuada Albigense, es consolida la dominació francesa en les terres del Llenguadoc, mentres que l'expansió de la Corona d'Aragó es dirigeix cap a València, les Balears i la Mediterrània (Italia, Algèria i Grècia). Fins aleshores els comtats catalans eren uns més entre els altres comtats occitans com el de Tolosa (Toulouse en francés), Besiers o Narbona. Llavors el català es pot considerar el dialecte més meridional de la llengua d'Oc. Però com deia la situació política és ben diferent: mentres que el català és llengua "oficial" (llengua de la cort, del poble i de la cultura) en un estat puixant i en plena expansió, l'occita comença una llarga decadència sota l'imposició de la llengua francesa. Més tard el català es castellanitza i l'occità s'afrancesa, divergint encara més. Un texte actual en occità és prou intel.ligible per a qui coneix el català (malgrat la divergència ortogràfica), però al nivell oral no s'enten gaire.
Quan al segle XIX es basteix el moviment de la "Renaixença" per a traure la llengua catalana de la decadència fruit de la desfeta nacional a la Guerra de Successió (
http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_ ... a%C3%B1ola ) hi ha un intent de fer panoccitanisme, i hi ha consciència de parlar, si no una mateixa llengua, si parlars pertanyents a un mateix sistema lingüístic.
La diferent situació política en els estats francés i espanyol, junt a la major vitalitat popular de la llengua catalana envers l'occitana, fa possible el naiximent d'un catalanisme cultural i alhora polític que no te paral.lel en les terres occitanes. Des d'aleshores el catalanisme es centra en recuperar la dignitat de l'idioma, però només de l'idioma català, proposant una normativització i un estàndard generals per als parlars catalans del Principat, València i les Illes (compte, al segle XIX, no als anys 80 com volen fer veure alguns) deixant a l'occità de banda "abandonat a sa fortuna" com si diguerem...
Total, que hui crec que són
dues llengues diferents (ho crec jo i els acadèmics, i el poble català i l'occità), molt pròximes i intel.ligibles, això sí, però més allunyades del que estan portugués i gallec.
Ara, què hauria esdevingut l'història si la Batalla de Muret l'haguès guanyat Pere II i Aragó i haguèrem tingut un estat independent aragonés-occità amb la meitat sud de l'actual República Francesa? Això seria per a l'apartat d'ucronies del fòrum....